Algunes notes sobre la crisi de l’Estat nacional i les seves alternatives
El següent text es publicarà en breu com part d'una compilació preparada per La Fàbrica resultat del seminari sobre l'autodeterminació organitzat el passat mes d'abril.
Continguts
0.0 "Post..." què?
0.1 Nació no és Estat
1.0 Estat, sobirania, moviment
1.1 Nació de la multitud, multitud de nacions
0. “POST...” QUÈ?
Un analista del futur que examini el discurs polític d’avui haurà de concloure que l'esperit de la nostra època, el Zeitgeist dels nostres dies, ha estat marcat per l’ús generalitzat del prefix “post”. Si els anys 60 es teoritzava des del prefix “neo” (“neocorporatiu”, “neomarxista”, etc.), avui es pensa des del “post” (“postmodern”, “postindustrial”, etc...). La raó d’aquest canvi és clara: vivim un temps de crisi, un temps que ha pres consciència del canvi històric; un temps, en fi, que s’entén a si mateix com un temps de trànsit entre un món i altre. No obstant això, la paradoxa del “post” és que, tot i que inicialment va ser utilitzat com una eina conceptual per a expressar diferents crisis (de la modernitat, de la societat industrial, de l’Estat nacional, etc...), finalment sembla haver estat l’instrument teòric sobre el qual s’ha tancat de vegades la possibilitat de sortir de la crisi mateixa de la qual aquest prefix en volia ser l’expressió. En pocs casos aquest tancament de la possibilitat de resolució de la crisi del discurs polític és tan clar com en el cas de la qüestió nacional; poques fal•làcies han tingut més èxit que les generades pel discurs del “postnacional”.
[ descarregar-se aquí l'article complet en format pdf ]
