[ cat ] Berlín-Kreuzberg: 1 de Maig rekombinant

Reportatge de la cadena de pública televisió alemanya ARD en el qual s'explica l'impacte dels mitjans en la construcció com espectacle del 1 de maig alternatiu a Berlín. Per primera vegada en dues dècades, sembla haver-se invertit la tendència.

A continuació reproduïm algunes reflexions des de l'observació participant escrites per a la Directa (nº 93, 14 de maig, p. 7)

Des de la segona meitat dels 80, el barri Kreuzberg es va convertir en un dels laboratoris més reconeguts de la política del moviment. La seva reflexió sobre la violència i la configuració dels espais socials en el trànsit a la metròpoli post-fordista sens dubte va constituir una anomalia salvatge en una Europa progressivament neoliberal. Va ser en aquest mateix Kreuzberg, ja a la fi dels anys vuitanta, on es van pensar els repertoris de crítica als cims de les institucions globals i els fòrums socials. Aquí es va escindir amb èxit el moviment de les burocràcies sindicals, resignificant-se el 1 de Maig com festa combativa.

Amb el pas del temps, però, la convocatòria separada dels autònoms no va escapar a una certa ritualització. La política de moviment va acusar una certa esclerotització de les seves pràctiques, transformant-se en un espectacle més d'aquesta societat en la qual la contemplació del simulacre sempre és la millor manera de conjurar el caràcter constituent del conflicte. Els alemanys es van acostumar a veure en els telediaris del 2 de maig les vitrines trencades i els cotxes cremant.

Aquest 1 de maig ha marcat un punt d'inflexió. La situació dista molt de ser reductible a lectures esquemàtiques, però això no és sinó reflex, precisament, de la mutació que s'està experimentant. Entre les variables més significatives cal senyalar la modificació dels termes de la confrontació, tot i mantenint una tensió important. Algunes dades per a situar-nos: 162 detencions, 92 d'elles passen a disposició judicial i 9 enfronten penes de presó. La caiguda en el nombre de policies ferits (un total de 103, 25 menys respecte a l'any anterior) i la reducció de danys a la propietat ha sigut presentada com un èxit per les autoritats. Cal demanar-se, però, si el fet de no poder disoldre la manifestació al final pot ser considerada un "èxit" vista la pràctica d'anys anteriors.

Sens dubte la renúncia policial té molt a veure en el resultat final. No obstant això, seria reduccionista no tenir en compte altres tres factors depenents dels activistes: primer, la contraposició a la policia de proximitat d'un cos negociador equivalent, el denominat Myfest organitzat pel teixit social del barri. En segon lloc, el major atractiu de la manifestació antifascista d'Hamburg pels partidaris de la dialèctica de confrontació amb la policia (aqui l'extrema dreta havia convocat també pel 1 de Maig). Finalment, la celebració de l'Euro-May-Day fora del barri i sota un repetori d'acció innovador.

Així les coses, tot apunta que les coses estan canviant. Cap reflexionar ara sobre la potència política que s'apunta en la tendència i pensar la seva millor efectuació. Segur que la política del moviment no deixarà de sorprendre'ns a Berlín-Kreuzberg.