Dissabte 5 d'abril
9:30/Acreditacions i repartimen de material
10:00/Inauguració
Josep Culí (Secretari de Formació de les JERC) i Àlex Daudén (Secretari de Formació de les JERC - Barcelona)
10:30/Agrocombustibles, alternativa de futur?
Josep Fumadó (Enginyer industrial i membre del Grup de Cooperació Campus Terrassa de la UPC)
12:00/Pausa
12:30/El socialisme al segle XXI. Noves corrents interpretatives
Raimundo Viejo (Professor de teoria política de la UPF)
14:00/Dinar
16:00/Models d'Estat de Benestar, Polítiques Públiques i Intervenció Estatal
Anna Simó (Diputada al Parlament de Catalunya i Vicesecretària General d'Acció Política d'Esquerra)
18:00/Pausa
18:30/Exigim un nou sistema de finançament!
Joan Puig (Diputat per Esquerra al Congrés durant la legislatura 2004-2008)
20:00/Sopar
21:00/Taller de begudes de la terra
Ponents a determinar
23.00/Festa
Diumenge 6 d'abril
9:00/Agafem forces! Esmorzar
10:00/Joc de Rol
11:30/Transport públic i nous reptes de mobilitat
Ricard Riol (Associació per la Promoció del Transport Públic)
13:30/Cloenda
Gerard Gómez del Moral (Portaveu de les JERC - Barcelona) i Pere Aragonès (Secretari de Formació d'Esquerra)
14:00/Dinar
diumenge, de març 30, 2008
dijous, de març 27, 2008
[ en ] Free online full text access to Sage's journals
Sage is offering free online full text access to the current and back issues of selected Political Science and International Relations journals (see list below) until 30 April 2008. Several of the titles are ISI ranked. To access the journals, register here
Journals included:
· Comparative Political Studies
· European Journal of Political Theory
· International Political Science Review
· Journal of Theoretical Politics
· Political Research Quarterly
· Political Theory
· Politics, Philosophy & Economics
· Politics & Society
· Review of Radical Political Economics
Journals included:
· Comparative Political Studies
· European Journal of Political Theory
· International Political Science Review
· Journal of Theoretical Politics
· Political Research Quarterly
· Political Theory
· Politics, Philosophy & Economics
· Politics & Society
· Review of Radical Political Economics
[ cat ] Presentació llibre de Víctor Alexandre

Dimecres proper tindrà lloc la presentació als mitjans de comunicació del llibre Nosaltres, els catalans, del periodista Víctor Alexandre. Es tracta d'una recopilació d'entrevistes a diferents persones d'origen estranger que vivim a Catalunya.
+ info a la web de en Víctor Alexandre i a l'editorial Pòrtic
[ cat ] Forum Social per la Universitat Pública
Ahir va començar el Forum Social per la Universitat Pública en resposta a la cimera de rectors europeus. Els grans mitjans de comunicació ja s'estan fent eco. Aixi, El País: Los estudiantes reciben con protestas a los rectores europeos.
+ infos a l'indymedia i a la PMDUP (www.universitatpublica.org)
+ infos a l'indymedia i a la PMDUP (www.universitatpublica.org)
dimecres, de març 19, 2008
[ cat ] Crònica de l'acte sobre Bolívia
Les amigues i amics de les JERC m'envien aquesta info sobre l'acte amb les joventuts del MAS-IPSP.
Les JERC i les joventuts del MAS-IPSP tracten les transicions democràtiques a Amèrica Llatina
Les JERC i les joventuts del MAS-IPSP tracten les transicions democràtiques a Amèrica Llatina
dilluns, de març 17, 2008
[ es ] A partir de Derrida, sobre el coraje de escribir
divendres, de març 14, 2008
[ cat ] Seminari de La Fàbrica

Després d'un any llarg de funcionament de La Fàbrica, aquest espai creat per fomentar el debat dins de l'esquerra dels Països Catalans hem emprès un nou projecte per tal de crear noves eines per a la reflexió: l'organització d'un seminari anual de debat al voltant de conceptes claus per als objectius de l'esquerra transformadora catalana.
El primer seminari se celebrarà el dissabte 12 d'abril, de 10 del matí a 8 del vespre a la Sala d'Actes de l'edifici de la Rambla de la UPF, i l'organitzem amb la col·laboració dels Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC). L'eix del debat: l'autodeterminació dels Països Catalans el segle XXI.
Tenint en compte que en el context actual en què l'"Autodeterminació" té cada cop més presència social i mediàtica -ja sigui com a perill, objectiu, solució o excusa-, des del col·lectiu editor de La Fàbrica trobem interessant i necessari iniciar els seminaris anuals amb una reflexió al voltant d'aquest terme. Sabem que també hi ha altres col·lectius que han identificat aquesta necessitat i fa temps que hi treballen. L'objectiu és oferir un seguit d'eines, reflexions i visions diferents sobre el concepte d'Autodeterminació de manera àmplia, i debatre sobre les perspectives perquè els Països Catalans puguin exercir aquest dret democràtic. Aquest primer seminari porta per títol Autodeterminació: Països Catalans-Segle XXI i està programat per al dissabte 12 d'abril de 2008.
El seminari consta de quatre eixos, en cada un dels quals s'hi presentaran diverses ponències:
Arrels històriques i teòriques del concepte d'autodeterminació: on es traçaran els orígens del concepte des de punts de vista teòric, històric, sociològic i polític.
-Pelai Pagès, professor d'història de la UB
-Eva Serra, professora d'història moderna de la UB
-Oriol Junqueras, professor del departament d'història moderna i contemporània de la UAB
Subjectes d'autodeterminació: en què s'exposaran diverses visons sobre què o qui són els subjectes de l'autodeterminació.
-Jordi Martí, sindicalista
-Gerard Batalla, Assemblea Pagesa de Catalunya
-Raimundo Viejo, professor de Teoria Política de la UPF
L'autodeterminació en marxa: on representants de diversos pobles en lluita per l'autodeterminació (Kurdistan, Escòcia, Euskal Herria i Llatinoamèrica) ens presentaran les reflexions teòriques i processos d'alliberament que tenen oberts.
-Faruk Doru, representant del moviment kurd a Turquia
-Loren Arkotxa, president d'Udalbiltza
Perspectives d'autodeterminació als Països Catalans: en què es plantejaran des de diferents punts de vista les perspectives per a un procés d'autodeterminació als Països Catalans.
-August Gil Matamala, jurista
-Tomeu Martí, periodista
-Rafa Escobar, Campanya 300 d'ocupació, 300 anys de resistència
Inscripció gratuïta - Preguem que confirmeu assistència: info@fabrica.cat
Col·lectiu editor de La Fàbrica
dijous, de març 13, 2008
[ gz ] Jornadas na Universidade da Corunha
Os dias 18 e 25 de abril teram lugar na Universidade da Corunha umhas jornadas sobre a sociedade de control das que em breves disporemos de mais info neste mesmo espaço.
dimecres, de març 12, 2008
[ cat ] Xerrada sobre les noves corrents del Socialisme
Prevista per l'escola de formació de les JERC-Barcelona, el 5 i 6 d'abril.
+ infos en breu
+ infos en breu
[ cat ] Xerrada sobre transició i democracia a Amèrica Llatina
Demà, a les 20h (Centre Cultural Can Pantiquet. Can Flaquer, 25. Mollet del Vallès), xerrada amb les JERC i les Joventuts del MAS-IPSP. Intervenen:
- Lidia Tupa, coordinadora de joventuts a la direcció nacional del MAS-IPSP
- Franklin Garvizu, dirigent del departament de Santa Cruz
- Raimundo Viejo, professor de Teoria Política de l'UPF
- Lidia Tupa, coordinadora de joventuts a la direcció nacional del MAS-IPSP
- Franklin Garvizu, dirigent del departament de Santa Cruz
- Raimundo Viejo, professor de Teoria Política de l'UPF
dimarts, de març 11, 2008
[ cat ] La por a la llibertat (d'expressió)
Article publicat a La Directa, nº 84, pàg. 6
Què tenen en comú les protestes dels estudiants contra María San Gil a la Universitat de Santiago de Compostel•la, contra Dolors Nadal a la Pompeu Fabra de Barcelona i contra Rosa Díez en la Complutense de Madrid? Afortunadament per a mi no he estat professor en aquesta última universitat. Tampoc allà es pot acusar els estudiants en general sota la excusa pobra que la presència d'alguns independentistes deixi entreveure l'obra d'ETA darrere de tot lo que ha passat.
En un article recent publicat en Rebelión, Pablo Iglesias Turrión, proposava -no sense ironia-, a Chávez i al seu assessor, Juan Carlos Monedero (professor de la Complutense) com a principals sospitosos. El ja habitual escassisim rigor mediàtic, de vegades ha arribat a nivells d'histèria quan no ja a la pura paranoia. Expressions com “feixistes vermells” i altres lindezas han estat repetides en el més pur estil Goebbels (“Una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat”).
M'agradaria començar per l'exposició detallada dels fets que conec de prop i per fonts fiables, però molt em temo que no valdrà res en una opinió pública tan desigual com la que pot confrontar als mitjans de comunicació del pensament únic amb els mitjans alternatius. Potser és molt més important destacar i reflexionar sobre el fet que -arran d'aquests fets- estem assistint a un nou pas en la difusió i la instal•lació d'una “cultura de l'emergència” fruit de la generalització de l'excepció com paradigma de govern.
En primer lloc, perquè, com apuntava, s'ha depassat àmpliament el marc dels moviments independentistes. Així ho demostren les protestes madrilenyes contra Rosa Díez. Per més que comparteixi amb el PP un programa centralista en matèria d'educació ancorat en un profund nacionalisme espanyol, qui es van manifestar contra ella tenen ben poc o gens de secessionistes.
En segon lloc, perquè els mitjans ja no informen, sinó que apunten directament a possibles sospitosos, inventen conductes i falsifiquen esdeveniments amb l'única finalitat de facilitar la desmesurada intervenció policial sobre la qual es van assentant els precedents per a la modificació de les regles de joc, formals i informals, que defineixen el règim polític en què vivim.
Així les coses, és de esperar que, d'aquí a poc -especialment si el PP torna al govern- la producció legislativa s'adapti a la praxi judicial de l'Audiència Nacional amb lleis sobre la regulació del “dret dels polítics a no ser contestats per la ciutadania” en cas d'una pèssima gestió. I després segur que s'acabarà parlant de desencantament, desafecció i altres sentiments de no adoració del poder polític. En el rerefons del que està ocorrent trobem una única i vella realitat ja denunciada pel títol del llibre d'Erich Fromm: La por a la llibertat.
Què tenen en comú les protestes dels estudiants contra María San Gil a la Universitat de Santiago de Compostel•la, contra Dolors Nadal a la Pompeu Fabra de Barcelona i contra Rosa Díez en la Complutense de Madrid? Afortunadament per a mi no he estat professor en aquesta última universitat. Tampoc allà es pot acusar els estudiants en general sota la excusa pobra que la presència d'alguns independentistes deixi entreveure l'obra d'ETA darrere de tot lo que ha passat.
En un article recent publicat en Rebelión, Pablo Iglesias Turrión, proposava -no sense ironia-, a Chávez i al seu assessor, Juan Carlos Monedero (professor de la Complutense) com a principals sospitosos. El ja habitual escassisim rigor mediàtic, de vegades ha arribat a nivells d'histèria quan no ja a la pura paranoia. Expressions com “feixistes vermells” i altres lindezas han estat repetides en el més pur estil Goebbels (“Una mentida repetida mil vegades es converteix en una veritat”).
M'agradaria començar per l'exposició detallada dels fets que conec de prop i per fonts fiables, però molt em temo que no valdrà res en una opinió pública tan desigual com la que pot confrontar als mitjans de comunicació del pensament únic amb els mitjans alternatius. Potser és molt més important destacar i reflexionar sobre el fet que -arran d'aquests fets- estem assistint a un nou pas en la difusió i la instal•lació d'una “cultura de l'emergència” fruit de la generalització de l'excepció com paradigma de govern.
En primer lloc, perquè, com apuntava, s'ha depassat àmpliament el marc dels moviments independentistes. Així ho demostren les protestes madrilenyes contra Rosa Díez. Per més que comparteixi amb el PP un programa centralista en matèria d'educació ancorat en un profund nacionalisme espanyol, qui es van manifestar contra ella tenen ben poc o gens de secessionistes.
En segon lloc, perquè els mitjans ja no informen, sinó que apunten directament a possibles sospitosos, inventen conductes i falsifiquen esdeveniments amb l'única finalitat de facilitar la desmesurada intervenció policial sobre la qual es van assentant els precedents per a la modificació de les regles de joc, formals i informals, que defineixen el règim polític en què vivim.
Així les coses, és de esperar que, d'aquí a poc -especialment si el PP torna al govern- la producció legislativa s'adapti a la praxi judicial de l'Audiència Nacional amb lleis sobre la regulació del “dret dels polítics a no ser contestats per la ciutadania” en cas d'una pèssima gestió. I després segur que s'acabarà parlant de desencantament, desafecció i altres sentiments de no adoració del poder polític. En el rerefons del que està ocorrent trobem una única i vella realitat ja denunciada pel títol del llibre d'Erich Fromm: La por a la llibertat.
dijous, de març 06, 2008
[ es ] Vuelta a la normalidad
Una buena noticia: una semana más tarde, la suspensión de las actividades del SEPC ha terminado tras el acuerdo al que se ha llegado con el rectorado. Nos queda, empero, el mal sabor de boca del gesto autoritario y el recurso a la excepción, así como el daño hecho a las actividades previstas (con el 8 de marzo de por medio). Confiemos en que lo ocurrido sirva, cuando menos, para reflexionar sobre la manera en que se ha de fortalecer una cultura democrática.
dimecres, de març 05, 2008
[ es ] "I would prefer not to"

fotograma de la adaptación cinematográfica de Johnathan Parker
versión 0.2
Herman Melville, conocido por su Moby Dick o la ballena blanca, fue autor también de una curiosa historia titulada Bartleby, el escribano que viene muy al caso de la controvertida decisión rectoral de anular las actividades del SEPC mientras este no acepte reunirse para hablar sobre la pitada a la candidata del Partido Popular, Dolors Nadal. En la obra de Melville, Bartleby es un personaje que a pesar de ser un infatigable trabajador, no accede a obeceder las órdenes de su jefe, las cuales esquiva con su célebre frase "preferiría no tener que".
Por lo inteligente de su trama y planteamiento, esta breve historia ha dado lugar a múltiples lecturas (así, por ejemplo, los ensayos de Gilles Deleuze, Giorgio Agamben y José Luis Pardo en la edición castellana de Pre-Textos). De entre las distintas líneas interpretativas seguramente aquella que nos conduce a la reflexión de aristotélicos orígenes sobre el acto y la potencia es una de las más interesantes; especialmente si nos interesa pensar con un poco de serenidad todo este revuelo provocado por la visita de Dolors Nadal.
Vayamos por partes: por lo que se sabe, los hechos son que algunos estudiantes (no todos del SEPC) decidieron ir a ejercer su derecho a expresar libremente el rechazo a la política del Partido Popular. En el decurso de los acontecimientos, como es propio de una situación de este tipo, se produjeron algunas tensiones, pero por lo que parece en ningún momento se impidió el acto del PP, ni se produjo ninguna acción que cuestionase la integridad de las personas. Antes bien, la propia Dolors Nadal aseguró en televisión que no se había sentido amenazada en ningún momento.
La historia, sin embargo, no se acaba ahí, pues en las universidades de Santiago de Compostela y Complutense de Madrid tuvieron lugar dos situaciones semejantes (rechazos respectivos a la presencia en estas universidades de las candidatas María San Gil y Rosa Díez). En cada caso las expresiones de la protesta estudiantil han sido diferentes, pero las reacciones han sido igualmente duras. Las lecturas mediáticas de estos hechos son tan sorprendentes, que de no estar hechas por medios de comunicación tan poderosos y avaladas por creadores de opinión de tanto peso (piénsese que El País llegó a dedicar incluso un editorial al asunto), uno tendería a pensar que son un puro desvarío o mala propaganda electoral.
Con todo, las cosas son mucho más graves y reflejan un preocupante deterioro de la vida democrática. En primer lugar porque a raíz de lo ocurrido, el rectorado convocó a las asociaciones de estudiantes para hablar del tema y el SEPC, libremente, se negó a ello. Personalmente uno puede pensar que esta sea una decisión tan poco inteligente como facilitar al PP primeras páginas en plena campaña electoral cuando, en última instancia, el independentismo siempre lleva las de perder en un terreno así. Sin embargo, lo que uno no alcanza a entender en términos estrictamente democráticos es como se puede llegar al extremo de suspender las actividades de una asociación legal simplemente por no avenirse a la producción del consenso institucional.
Aquí es donde la posición del SEPC parece inspirarse, aunque sólo en apariencia, del Bartleby de Melville. De hecho, el derecho de reunión, para que pueda ser ejercido libremente ha de comportar la posibilidad de la no-reunión (a la manera en que votar libremente presupone poder abstenerse). Quizás este argumento sea difícil de entender para una cierta comprensión jurídico-positiva del derecho, pero habría de ser evidente a los ojos de la teoría de la democracia, incluso en sus más restrictivas interpretaciones liberales.
Por formular el problema de otra manera: ¿cómo es posible, pues, que no se permita a una asociación legal desarrollar libremente sus actividades (y la de aquellos que participan en ellas) simplemente por no querer reunirse? Sería demasiado fácil atribuir la responsabilidad a un gesto despótico de las autoridades académicas. Y por más que a priori la idea de consultar a los estudiantes parece acertada (aunque no exenta de un riesgo paternalista), el hecho de que en otros lugares se hayan producido situaciones comparables hace que la clave del problema apunte más bien a la existencia de regularidades dignas de atención fuera de la UPF (a esto nos dedicamos, a fin de cuentas, los politólogos con mayor o menor éxito).
Quizás, por ello mismo, antes de tomarnos a la ligera la decisión rectoral, deberíamos comenzar a pensar más a fondo el contexto en que tiene lugar; reflexionar acerca de lo que está ocurriendo en el régimen político español de un tiempo a esta parte. Tal vez deberíamos preguntarnos por las mutaciones de un derecho penal, progresivamente transformado en un modelo punitivo regido por la excepción (por la suspensión de garantías constitucionales tan básicas como las libertades de expresión o reunión). O reflexionar, en fin, sobre la actividad de la Audiencia Nacional, sobre el sumario 18/98, sobre las detenciones del Raval, sobre casos como los de Nùria Pórtulas, sobre tantas y tantas acciones políticas del poder judicial que hacen de éste un actor político capaz de cercenar las bases normativas sobre las que se asientan el procedimiento democrático.
Por lo que se ve, lamentablemente, la cultura política que resulta de la aplicación sistemática de la excepción comienza a superar el conocido ámbito del poder judicial y comienza a instalarse en otros espacios de poder como el de la propia universidad. En la actualidad tiene lugar un preocupante progreso de esta "cultura de la emergencia"; una cultura política particular que hace de la capacidad de decidir sobre la excepción el único fundamento del gobierno (así, para la ocasión, las autoridades académicas) y del derecho a decidir (en este caso del SEPC) la única alternativa que se le puede contraponer. A veces parece que olvidamos hasta qué punto la democracia se sostiene sobre una práctica coherente y cotidiana, muchas veces, micropolítica, pero no por ello menos importante.
Las autoridades académicas deberían intentar el consenso o prescindir de él, pero de ningún modo impedir al SEPC sus actividades si no es por los cauces estrictamente legales. Por ejemplo, interviniendo allí donde el marco discrecional de la política rectoral pueda penalizar al SEPC por no avenirse a consenso. El problema no es que el rectorado actual, democráticamente elegido, no quiera ver reducida su oposición a la mínima expresión, como tampoco que para ello se beneficie de su posición de poder. En todo marco institucional democrático hay y debe haber margen para esto (de lo contrario no habría gobierno de la mayoría, sino de la totalidad). Pero también debe haber límites qque permitan a la minoría devenir mayoría y estos son, ante todo, aquellos de los derechos y libertades fundamentales (entre otros los de opinión y reunión del SEPC).
Con todo, sería deseable que el SEPC no cometiera el error de creerse vanguardia de nada y comenzase a reflexionar seriamente sobre si el modelo de organización y estrategia política que desarrolla desde su creación (y buena parte de sus activistas antes de ella) sirve en algo al movimiento estudiantil o si por el contrario únicamente lo hipoteca en una costosa exigencia de solidaridad para con un repertorio de acción colectiva largo tiempo agotado, a saber: aquel de la organización estudiantil que juega a las hegemonías en los espacios asamblearios, pensando únicamente en declinar la acción colectiva hacia la (re)producción de un ideário ideológicamente trasnochado, estratégicamente inviable y políticamente suicidario.
Cierto que esto mismo se puede decir de la AEP, de Estudiants en Acció y otras organizaciones del movimiento bajo influencia, cuando no bajo la dirección política, de distintas opciones partidistas. Pero como es sabido: mal de muchos, consuelo de tontos. El movimiento estudiantil debería salir de los repertorios de acción colectiva de toda la vida, ya sean estos la típica y aburrida manifestación o la pitada a los de siempre, y de la convicción de que mediante la creación de organizaciones de voluntad hegemonista y partidista se puede llegar a algún lado cuando la única necesidad objetiva hoy de un movimiento fuerte es la afirmación de su autonomía asamblearia, la transparencia de los procedimientos decisionales, la no interferencia de los intereses espúrios de microcarreras políticas en los partidos, la posibilidad de una deliberación no mediada por intereses macroideológicos (se llamen independencia, socialismo o como fuere), etc, etc.
Nos queda, en fin, el consuelo de pensar que quizás sobre la base de experiencias negativas como esta, pueda llegar a pensarse una política de la potencia, a la manera apuntada por Gilles Deleuze en su comentario a Bartleby. El movimiento en defensa de la universidad pública así parece exigirlo; especialmente en vísperas de una importante jornada de movilizaciones.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)