[ cat ] Contramoviment

Publicat per La Directa Nº 67, pàg. 6 (24.10.2007)

Ens trobem davant el final d'una legislatura que es tanca com va començar: amb una dreta espanyola que recorre a la mobilització als carrers com a principal punt de suport de la seva política opositora. Per més que el fet pugui ser, en part, una novetat, no hauria de resultar particularment sorprenent. Els estrategues del PP han entès bé que, durant l'última dècada, s'ha accelerat un canvi de paradigma polític i que, si no s'hi adapten, difícilment serà possible recuperar el control de l'Estat.

Expressat de manera molt esquemàtica, aquest canvi consisteix en la subsumpció de la política de partits en la política de moviment. Si, abans, els partits polítics disposaven d'una posició central en la configuració del règim polític i avui dia es verifica el desplaçament de la política cap a la mobilització social. Ja sigui en la configuració de l'agenda, en la legitimació dels processos de presa de decisions o en d'altres temes, avui dia, els partits són maquinàries que no deixen de perdre pes específic.

No obstant això, constatat aquest fet, cal anar un pas més lluny en la nostra anàlisi i no perdre de vista una distinció analítica important: una cosa és el moviment i una altra el seu oposat, el contramoviment. No es tracta, però, d'un oposat dialèctic, sinó més aviat d'una forma subsidiària de la política del moviment i que, com a tal, la supleix en la seva absència. El contramoviment es caracteritza, així, per aspirar a la recomposició d'una hegemonia social tot incorporant al comandament els canvis inevitables que comporta el progrés.

Així doncs, que el PP hagi optat per una estratègia mobilitzadora no ens ha de sorprendre. El conservadorisme espanyol té una llarga tradició de pensament referent a això, una tradició que, com a mínim, pot retrotraure’s fins a Juan Donoso Cortés, figura reconeguda del pensament reaccionari. No obstant això, pels que aspirin a defensar la política de moviment la qüestió de fons hauria de formular-se en uns altres termes. I és que, precisament, el contramoviment viu del moviment, de la seva capacitat per innovar les formes de fer política. Sense ell, senzillament desapareix.

Heus aquí el principal risc de la política del moviment: promoure la seva forma antagonista. Malauradament, durant l'última dècada, l'activisme polític ha estat més preocupat per arribar a nous rècords mundials de participació que no per aprendre a efectuar la seva pròpia potència. I així, avui molts es lamenten del reflux participatiu, sense entendre que s’hauria de començar a pensar la política del moviment més enllà dels cicles, en una producció institucional pròpia.

[ cat ] Bolívia canvia la seva història

[ cat ] Seminari Euralat :: Democràcia, diversitat, ciutadania i drets col•lectius

Barcelona, 24 de novembre

Democràcia, diversitat, ciutadania i drets col•lectius.
La construcció d'un nou espai públic.

Sala Abat Escarré, edifici CIEMEN, Rocafort, 242 bis (Barcelona - Catalunya)

10:00h Obertura del Seminari

Joaquim Brugué, Director General de Participació Ciutadana del Govern de la Generalitat de Catalunya
Rafaela Bollini, ARCI (Itàlia)
Pedro Santana, President de la Corporación Viva la Ciudadanía (Colòmbia)
David Minoves, Director General de Cooperació al Desenvolupament i Ajuda Humanitària del Govern de la Generalitat de Catalunya.

Presenta i modera, Aureli Argemí, President del CIEMEN (Catalunya)

12:30h Taula sobre la cooperació entre Europa i Amèrica Llatina: complicitats emancipadores i alternatives a la globalització capitalista.

Taufik Ben-Abdallah, Fòrum Social Africà (Senegal)
Jorge Bernal, Corporación Región (Colòmbia)
Lilian Celiberti, Articulación Feminista Marco Sur (Uruguay)
Ramon Torrent, catedràtic d'Economía Política de la Universitat de Barcelona, coordinador de l'Observatori de les Relacions Unió Europea-Amèrica Llatina. (Catalunya)
Ricard Vilaregut, investigador i docent al Màster de Relacions Internacionals del CIDOB. (Catalunya)

Presenta i modera: Gianni Orsini, Fundació Desenvolupament Comunitari

16:00h Taula sobre llibertats, drets i participació política

Henryanne de Charponay, CEDAL (França)
David Fernàndez, activista, periodista, escriptor. (Catalunya)
Moema Miranda, IBASE (Brasil)
Raimundo Viejo, professor de Teoria Política de la Universitat Pompeu Fabra i membre del col•lectiu Fuga em Rede. (Galiza)

Presenta i modera: Quim Arrufat, CIEMEN

18:00h Taula sobre la construcció d'un nou espai públic: diversitat, ciutadania i drets col•lectius

Aureli Argemí, President del CIEMEN (Catalunya)
Julià de Jòdar, escriptor (Catalunya)
Joan Subirats, catedràtic de Ciències Polítiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (Catalunya)
María Pía Matta, La Morada i AMARC (Xile)
Adilson Vieira, Fòrum Social Mundial 2009 de Belem (Brasil)

Presenta i modera: Vanessa Marx, Fundació Desenvolupament Comunitari

20:00h Cloenda del Seminari

Cándido Grzybowski, IBASE (Brasil)
Gustavo Marín, Fundació Charles Léopold Mayer per al progrés humà (Suiza)
Ricard Gomà, Cinquè Tinent d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona i Regidor de Benestar Social

Presenta i modera: Carles Riera, Vicepresident del CIEMEN i President de FDC (Catalunya)

Organitzen CIEMEN i EURALAT
Amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona