Publicat a L'espurna, butlletí contrainformatiu de l'AEP-UPF, nº 3.
La participació política és un element consubstancial als règims democràtics. En les democràcies liberals, més concretament, aquesta participació varia d'una manera molt notable entre l'extrem d'una passivitat pràcticament total i l'activisme frenètic dels qui dinamitzen els moviments socials. Per altra banda, no tots aquests règims polítics tenen els mateixos nivells de participació política (penseu en l’abstencionisme electoral, en la capacitat mobilitzadora de les organitzacions socials, etc.), ni en tots es participa d'igual manera (en uns països es recorre als referèndums, en uns altres a les manifestacions id’altres formes d'acció col·lectiva, etc). En aquest sentit, cal assenyalar que, mentre que en alguns casos la ciutadania troba canals institucionals que incentiven la participació ciutadana, en uns altres aquesta modalitat es troba estretament limitada. Amb tot, encara sent molt important, la participació no és només qüestió dels canals institucionals. La cultura política de cada nació intervé moltes vegades de manera decisiva, no tenintnecessàriament les mateixes expressions en tots els casos.
Siguin quines siguin, les raons per participar políticament són múltiples, algunes d'elles de tipus normatiu; les altres, de caràcter empíric. Entre les primeres trobem algunes de les quals solen ser més freqüents. Per exemple, el valor consubstancial de la participació política en la garantia d'una societat més democràtica: sense una ciutadania activa resulta fàcil que els qui han estat triats per a l'exercici dels càrrecs públics estiguin temptats de fer prevaler els seus interessos privats sobre els del mandat que els va ser atorgat. On no hi ha mecanismes de control ciutadà, on no hi ha una ciutadania atenta, s'assenten les bases per a la corrupció política. Per això, dissuadir dels avantatges de la participació activa en la política és un dels principals arguments dels qui desitgen beneficiar-se de les pràctiques clientelars i d’altres formes de corrupció.
A més, sent un fet que la pràctica de la democràcia fa demòcrates: una participació activa sempre genera en la ciutadania una millor comprensió del funcionament dels règims polítics, del valor de les institucions democràtiques, dels seus avantatges. Però també dels seus inconvenients, de les seves limitacions, la qual cosa no s'ha de traduir en raons per al descoratjament, sinó més aviat tot al contrari, en pro de la participació. I això per una raó molt senzilla: la producció o millora de les institucions no és fruit dels juristes ni dels legisladors, sinó dels actors socials que, amb les seves mobilitzacions, han denunciat i assenyalat les dificultats del govern representatiu per respondre a les demandes socials. Més encara: tal com la pròpia experiència demostra, allà on aquest no arriba, sí hi arriben els moviments socials; precisament perquè disposen d'autonomia respecte a les institucions de l'Estat i són capaços de produir les seves pròpies institucions (des dels centres socials fins a les assemblees, passant per les seves pròpies organitzacions).
Menys coneguts, i no obstant això, no menys decisius en la participació són els arguments que es basen en l'experiència. En tot règim democràtic existeix la capacitat de determinar els propis interessos per mitjà de la deliberació. Si un no ho fa, uns altres ho fan per un. Això no significa que cada ciutadà hagi d'estar a càrrec del govern en tots aquells assumptes que li concerneixen, sinó en condicions de poder intervenir sobre ells de la manera més eficaç i eficient possible. Certament, això suposa una inversió de temps, en general, major d'aquella que solem dedicar a la vida pública. No obstant això, al contrari del que se sol pensar, l'activisme no és tan sols una inversió en la defensa dels propis interessos; és també una font d'aprenentatge i coneixement, d'establiment de relacions socials, d'inserció en fluxos comunicatius, de gaudi i entreteniment, de maduració intel·lectual i de tot un seguit de béns que no sempre es poden reduir fàcilment en moneda, ni trobar a la venda en algun establiment. Totes aquestes, i encara moltes d’altres, constitueixen bones raons per a la participació política.
